Les pantalles a la primera infància
Cada cop els infants reclamen més temps per estar davant la tele o el mòbil i, sense gairebé adonar-nos-en, els estem generant certa dependència d’aquests aparells.
Els adults som els responsables de controlar l’ús que fan els infants de les pantalles, i això passa per marcar unes normes, proposar alternatives i, sovint, aguantar una rebequeria. El problema apareix quan la pantalla es converteix en la seva joguina preferida i en fan un ús abusiu.
Per què l’infant deixa ràpidament les joguines i no es cansa mai de les pantalles? La resposta està al nostre cervell: la dopamina. És l’hormona de la felicitat i la recompensa, fa que l’experiència sigui agradable. Però també és la culpable de les addiccions. Per això, ens trobem amb infants petits que mostren símptomes d’addicció a les pantalles: reclamen constantment el mòbil i si l’adult no els l’ofereix, la seva resposta sol ser agressiva. A més, comporta dificultats en el desenvolupament, ja que els infants tenen menys necessitat de jugar i comunicar-se. Per tant, el seu llenguatge, les habilitats socials, la concentració, la conducta i el dormir es poden veure greument afectats.
Per això, la majoria d’experts coincideixen que els infants de 0 a 3 anys no haurien d’estar exposats a les pantalles.
Com a adults podem fer moltes coses per canviar aquesta situació. Quin ús en fem, nosaltres? Al tren tenim el mòbil a la mà, estem dinant amb amics amb el mòbil a la taula, o estem al sofà amb els nostres fills i no parem de contestar missatges. Per tant, el primer pas és allunyar-nos de les pantalles i recuperar altres interessos quan estem tots junts:
· Gaudir dels àpats amb la família.
· Dedicar estones de joc al nostre fill/a.
· Evitar consultar el mòbil quan estem amb els infants.
· Dedicar temps a parlar amb els nostres infants.
· Evitar qualsevol pantalla una hora abans d’anar a dormir.
En cas que els deixem que mirin una estona la televisió, principalment a partir del 2-3 anys, haurien de ser programes adequats a la seva edat. En el cas que utilitzin tauletes i aplicacions, hauria der ser una estona de joc compartit amb nosaltres, no pas deixar-los l’aparell perquè nosaltres puguem fer una altra cosa.
Anna Salvans Santigosa
Psicòloga del CDIAP Tris Tras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada