Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Dincat Plena Inclusió Catalunya* alerta que milers de dones i nenes amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament pateixen una doble discriminació: per motius de gènere i discapacitat. La Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual adverteix que aquestes situacions succeeixen, de manera habitual, en les esferes més quotidianes: salut, educació i treball, entre altres.
Sobre l’abús sexual, un estudi del Journal of Applied Research in Intelectual Disabilities afirma que és més freqüent en dones amb discapacitat intel·lectual que amb homes, 6 de cada 10. A tot això, s’afegeix que les dones amb discapacitat denuncien menys per diverses raons (no reconèixer que es tracta d’un abús, dependència amb l’agressor, por a les conseqüències, falta de credibilitat i dificultats per accedir a la justícia). Inclòs, de vegades, el mateix sistema les deixa indefenses. Per exemple, si la dona que pateix una agressió sexual està incapacitada i el seu agressor és el seu tutor legal.
Pel que fa a la salut i la maternitat, moltes d’elles s’enfronten a pràctiques que vulneren greument els seus drets, com l’esterilització, els avortaments forçats, la retirada de la custòdia dels fills o l’impediment al gaudi de la sexualitat. Aquestes vulneracions es relacionen amb l’estigma que pesa sobre les persones amb discapacitat i interactua amb els processos de modificació de la capacitat d’obrar (incapacitacions) que les impedeixen prendre decisions sobre el seu propi cos. La Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat en l’article 23 recull el dret “a mantenir la seva fertilitat en igualtat de condicions que la resta de persones”.
D’altra banda, l’estudi “Discapacidad intelectual y salud. Derechos, desigualdades, evidencias y propuestas”, de Plena inclusión amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, estima que només un 10% de les dones amb discapacitat intel·lectual va al ginecòleg. La falta d’accés als serveis de salut preventius és extremadament preocupant perquè és la via més freqüent de detecció de malalties.
En l’àmbit de l’educació, les dones amb discapacitat intel·lectual s’enfronten a problemàtiques com l’elevat fracàs escolar, sobretot en l’etapa de secundària obligatòria i superior, i a abusos físics i psicològics a l’escola.
En temes laborals, segons dades de Plena Inclusió i AEDIS, només 1 de cada 10 dones amb discapacitat intel·lectual treballa davant de 6 de cada 10 homes amb discapacitat intel·lectual. A més, segons l’informe de l’INE “Salario de las personas con discapacidad” les dones amb discapacitat guanyen 3.000 € menys de mitjana que els homes amb discapacitat.
A totes aquestes situacions de discriminació, s’uneix la falta d’eines per combatre-les. És per això que Dincat Plena Inclusió reclama a les Administracions que es comprometin a elaborar informes amb perspectiva de gènere que evidenciïn millor aquestes realitats i que serveixin per eradicar les vulneracions amb celeritat.
La igualtat de gènere és un dels 17 Objectius Globals de la Nova Agenda per al Desenvolupament Sostenible, acordats per les Nacions Unides. Aquest objectiu parla d’apoderar les dones i promoure la igualtat de gènere com una acció fonamental per posar fi a la discriminació contra les dones i les nenes, incloent les dones i nenes amb discapacitat intel·lectual.
*Dincat Plena Inclusió és la federació que agrupa 300 entitats socials, entre les quals Sant Tomàs, i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a Catalunya.
