El monestir de Sant Tomàs de Riudeperes és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

El monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, que dona nom a la nostra entitat des que el vam comprar el 1973 gràcies a una campanya popular, ha estat declarat per part del govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), com a Monument Històric.

El monestir està situat al terme municipal de Calldetenes, i va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local el 1986 i l’octubre de 2016 l’Ajuntament de Calldetenes el va declarar bé d'interès públic, passos previs per ser declarat BCIN.

Pel monestir hi passa la Ruta del Romànic, que es pot fer caminant. Els orígens de l’edifici es remunten al 1095, com a petita església romànica. L’arribada dels franciscans, el 1560, va significar la construcció del convent i el claustre. El claustre, de dos pisos i d’estil renaixentista i gòtic tardà, és un dels pocs que es conserven a Catalunya. L’antic monestir, fundat per la família Riudeperes a finals del segle XI, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Al segle XVI es van restaurar els edificis del convent i el claustre va ser reconstruït completament i va substituir l’anterior, d’estil romànic.

El 1901 s’hi establiren els pares camils, que hi tingueren el seu seminari, fins que el 1971 passà a ser propietat de l'Associació Sant Tomàs i hi va traslladar el centre d’educació especial escola l'Estel, i més endavant altres serveis. El pas dels anys, les noves necessitats i les normatives més estrictes, varen fer inadequat l’edifici per als usos que tenia i, va quedar buit ara el 2007 quan l'Estel es va traslladar a la seva actual ubicació a la ciutat de Vic. Des de llavors el recinte del monestir va quedar sense ús i es van cercar diners per poder conservar aquest patrimoni tan valuós per a l’entitat i per la comarca.

Finalment, després d'un acord amb la Generalitat entre finals de 2016 i el març de 2018 s'hi van poder fer obres de restauració. Les actuacions es van finançar amb fons procedents de l’1% cultural per a la recuperació de béns d’interès arqueològic de la Catalunya Central.

Les obres van constar de diverses actuacions de consolidació estructural del claustre renaixentista i rehabilitació de les cobertes i de restauració de l’església, i tenien l'objectiu de posar en valor el monestir en el conjunt del patrimoni cultural català.