|
Superar la mort d’ algú sempre costa i més, la d’una companya com tu, Imma. És difícil acomiadar-nos perquè pensem en tot allò que t’ hauríem volgut dir, allò que hauríem pogut fer, transmetre, compartir... En el procés, arriben els moments de dol i es fa més viva la pèrdua. Acceptem el fet de no tenir-te a prop, però tots els companys i companyes coincidim en que el millor és recordar-te i reviure els moments plegats. Les bromes, les grans rialles, l’alegria que transmeties, sempre presumida, arreglada i a punt per ballar i cantar... Exigent i agraïda amb l’equip de professionals, en els últims mesos quan la malaltia començava a fer-se notar més. Però sempre, sempre amb un somriure.
Des del Centre Ocupacional Calldetenes i la Llar Clarella del carrer de la Riera et recordem així. Entre llàgrimes, mirades còmplices i abraçades que han estat constants i sinceres. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada