Parlem amb la Montse Torres, treballadora de la secció de neteja de Tac Osona, la Conchi Garcia, monitora de la secció de neteja de Tac Osona, la Marta Garcia, treballadora social de la Unitat de Suport a l'Activitat Professional (USAP) de Tac Osona i VicVerd i la Lídia Moral, tècnica del departament de vigilància i neteja de Tac Osona. Totes quatre dones i treballadores.
La Montse treballa fent neteja i diu que li agrada molt la seva feina perquè s’ho passa bé i hi té amics.
La Conchi és monitora de neteja i s’encarrega de formar i supervisar les persones que treballen a la secció, i segons explica, li encanta la seva feina: “em llevo a les 4 del matí supercontenta per venir a treballar”.
La Conchi i la Montse treballant
La Marta és treballadora social de la USAP i juntament amb les seves companyes dona suport a les diferents persones amb discapacitat que treballen als CETs i a les seves famílies.
La Lídia és tècnica del departament de vigilància i neteja Tac Osona. S’encarrega de planificar els serveis, de tractar amb els clients, fer pressupostos, organitzar i supervisar les feines i sobretot de gestionar la part de personal de la secció.
Totes quatre coincideixen que cal reivindicar la igualtat d’oportunitats i continuar treballant per mantenir els drets de les dones i acabar amb tot tipus de desigualtats.
La Marta explica que “totes les dones patim algun tipus de desigualtat però no totes en la mateixa mesura, per aquest motiu existeix el 8M, per poder recordar les que s’han sacrificat pels drets que tenim a dia d’avui, mantenir-los i reivindicar els que ens queden per aconseguir, de manera col·lectiva i on totes hi tinguem cabuda”.
La Montse afirma que “tots som iguals, homes i dones, però no hi ha igualtat”. Denuncia que “hi ha persones que pensen que les dones no podem fer segons quines coses però jo crec que ho podem fer tot”.
La Lídia al seu lloc de treball
La Lídia comenta que ella a nivell general no s’ha trobat amb grans barreres pel fet de ser dona, “però sí que he pogut veure quan he treballat en entorns més masculinitzats que les dones sempre han de demostrar més les seves capacitats i competències”.
La Conchi recorda que en les diferents feines que ha tingut s’ha hagut d’espavilar i vèncer alguna reticència. Per exemple explica que “m’havia trobat que s’espatllava alguna màquina i havíem d’esperar el mecànic moltes hores i demanava d’arreglar-la jo, i els caps em deien ‘Tu? No, espera que vingui el mecànic’, però jo l’acabava arreglant i quan els caps ho veien ho valoraven”.
La Marta denuncia que “les dones amb discapacitat estan exposades a una doble discriminació que pot fer augmentar les probabilitats de patir alguna discriminació o algun tipus de violència (psicològica i emocional, econòmica, física, sexual, institucional...)”. Argumenta que “com més variables posem a les dones, més discriminació pateixen, influint la raça, situació econòmica, discapacitat, etc. Per aquest motiu cal recordar que la violència contra les dones també és estructural i impacta en les possibilitats de trobar feina i el tipus de feina, en on vius i com vius...”. I recorda que en el món laboral “les dones amb discapacitat pateixen una taxa d’atur més elevada inclús que la resta de dones”.
La Conchi recorda que en les diferents feines que ha tingut s’ha hagut d’espavilar i vèncer alguna reticència. Per exemple explica que “m’havia trobat que s’espatllava alguna màquina i havíem d’esperar el mecànic moltes hores i demanava d’arreglar-la jo, i els caps em deien ‘Tu? No, espera que vingui el mecànic’, però jo l’acabava arreglant i quan els caps ho veien ho valoraven”.
La Marta denuncia que “les dones amb discapacitat estan exposades a una doble discriminació que pot fer augmentar les probabilitats de patir alguna discriminació o algun tipus de violència (psicològica i emocional, econòmica, física, sexual, institucional...)”. Argumenta que “com més variables posem a les dones, més discriminació pateixen, influint la raça, situació econòmica, discapacitat, etc. Per aquest motiu cal recordar que la violència contra les dones també és estructural i impacta en les possibilitats de trobar feina i el tipus de feina, en on vius i com vius...”. I recorda que en el món laboral “les dones amb discapacitat pateixen una taxa d’atur més elevada inclús que la resta de dones”.
La Marta al seu lloc de treball
La Lídia creu que en la lluita per la igualtat d’oportunitats “s’ha fet molt camí però encara queda un llarg recorregut”. En el seu cas, diu que “des del moment en què vaig ser mare, arran de situacions de la vida quotidiana amb que m’he anat trobant, és quan he pres més consciència de la desigualtat que encara existeix. Actualment la maternitat sobretot per a les dones significa també renunciar a coses (ja sigui dins l’àmbit professional o personal) i tot i que és cert que el fet de ser mare exigeix fer mil malabarismes per tirar-ho tot endavant, no hauria d’anar acompanyat de cap renúncia a res”.
La Marta afegeix que “la cura de les persones recau la majoria de vegades en les dones, i en el nostre sector també. Malgrat que és una feina essencial, és poc visible i no està reconeguda”.
Per això des de la nostra entitat cada dia treballem per oferir oportunitats i per construir un món més just i igualitari.
Moltes gràcies a totes quatre pel vostre testimoni!
