Són uns dies molt durs per tothom, tancats a casa i lluny de moltes persones que estimem, però encara és més dur saber que quan tornem al nostre dia a dia ja no serà el mateix sense tu. És molt difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi.
Quants records i quantes anècdotes ens has deixat. Trobarem a faltar massa coses de tu... La teva mirada i el teu somriure ple de punyeteria quan demanaves alguna cosa que sabies que no podia ser. Els teus repetits moviments a l'obrir i tancar les portes, al penjar la bata, al posar-te les ulleres. Quan per a tu el temps semblava que es parava i nosaltres només podíem esperar. Mirar una vegada rere l'altra la pel·lícula "Grease" que sempre ens demanaves. L'alegria que ens donaves cada vegada que plovia quan obries el teu paraigua i ens cantaves "Singing in the rain". Com llegies cada dia en veu alta el menú i ratllaves el dia del calendari preguntant si aquella persona que feia anys havia portat galetes per celebrar-ho. El rosa fúcsia de les teves ungles i el perfum de color verd que tant t'agradava quan fèiem Mima't. La puntualitat i insistència en què sempre demanaves per anar a dinar o a les 5 de la tarda quan tocava anar al vestuari. La goma de cabell amb una floreta que cada dia ens donaves perquè et pentinéssim per marxar cap a casa ben guapa. La claredat en què demanaves les coses que volies. Les teves històries esbojarrades que tant ens feien riure... i tantes i tantes altres coses que sempre recordarem de tu.
Has marxat amb un somriure, amb simplicitat, sense fer soroll. Gràcies per tots els grans i petits moments que ens has regalat i per fer-te estimar tant!
Els teus companys i companyes del Centre Ocupacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada