L’Àngel Montoya és un usuari d’Eina, el servei d’inserció laboral de l’entitat, de 33 anys d’edat que viu a Vic. Tot i la seva discapacitat intel·lectual, amb 16 anys va començar a treballar en un pla ocupació de l’Ajuntament de Manlleu. Més tard, va realitzar pràctiques de cuina per poder treballar en dos restaurants: al Nou Pamplona i al Club Tenis Vic.
Entrar al món laboral li ha permès aconseguir un dels seus reptes personals: independitzar-se amb la seva xicota.
1. On treballes? Des de quan?
Ara estic a Frigorifics Ferrer des de fa 4 anys, abans havia treballat en un restaurant.
2. Quina feina hi fas?
Quan arribo em diuen quina feina hauré de fer perquè depèn del dia: empaqueto peix, encapso safates, preparo ingredients per la paella, preparo línees, trec etiquetes de l’ordinador, faig palets vaig a buscar material a la nevera,.. quan acabem una feina ho apuntem a la fitxa i així saben el què hem fet.
3. T’agrada?
Sí hi estic bé, hi ha feines més àgils i altres no tant. A mi m’agraden més les d’anar més ràpid . estic molt a gust amb els companys.
4. Per a tu què suposa treballar?
tenia 16 anys quan vaig començar a fer formació laboral a Eina i després, a treballar, i al principi em va servir per a poder comprar-me un mòbil, un ordinador,.. i avançant he aconseguit més coses. A nivell de família també em va servir perquè em valoressin més, a part dels calés també em servia per poder ser més independent i pensar en el futur.
1. Quin era el teu somni?
He tingut somnis que em semblaven difícils d’aconseguir, però treballant molt de temps i amb esforç he aconseguit tenir un cotxe (d’aquells sense carnet), i també anar-me’n a viure a un pis. Això no m’ho esperava però em feia molta il·lusió, amb l’ajuda del programa de Suport a la Llar va ser més fàcil, primer vaig anar a un pis amb uns companys. Fa un any amb la meva xicota sols.
2. Què t’agradaria fer que encara no hagis aconseguit?
Tinc encara somnis, tenir un restaurant, portar-lo jo i treure’m el carnet de conduir.
3. Com t’ha ajudat treballar?
El fet de treballar, i l’ajuda de St. Tomàs, i la paciència per mirar preus, m’ha ajudat. També a vegades m’he tingut que discutir o m’han valorat si ho feia bé o no, i intento demostrar que sí.
4. Què aconselles?
A les empreses diria que hi ha persones com jo que tenen moltes ganes de treballar, ho han de deixar provar , els hi poden deixar fer pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada