“Un altre estel brilla al cel”.
Armand, sabem que malgrat has marxat, això no és un adéu.
Ara, quan pensem en tu, un somriure, potser amagat rere unes llàgrimes, habitarà el nostre rostre. Recordem com vas passar per les nostres vides i el què ens feies sentir. Hem après moltes coses de tu, ens has ensenyat grans lliçons. No podem ni volem oblidar-les.
La teva extremada sensibilitat, el teu tacte, les teves abraçades, les teves enrabiades, les teves ganes de riure, la teva fina tendresa. Quan ens buscaves per fer-nos un petó, per encaixar les mans…, ens feien observar-te i per dins pensàvem: “quina estranya màgia tenen aquestes persones, que sense voler-ho ens captiven”. Encara avui quan pensem en tu ens fem aquesta pregunta, la resposta de la qual es troba en les profunditats del misteri de la vida.
Aquests anys que has compartit amb nosaltres formen part d’un gran i valuós tresor. El tresor de la teva existència, que continua brillant més enllà de les estrelles.
Un dia ens tornarem a veure.
Fins sempre.
Els teus amics i companys del Centre Ocupacional i del Servei d'habitatge Clarella
1 comentari:
I tant que sou Gent molt capaç. Sou capaços de qualsevol cosa i sobretot sou molt capaços d'ESTIMAR. Gràcies a tots i gràcies per estimar tant al meu germà.
T'estimo Armand.
Marc.
Publica un comentari a l'entrada