El Consell de Participació de Famílies de Dincat ha reclamat a les administracions un pla d’actuació específic que estructuri amb garanties el desconfinament de les persones amb discapacitat intel·lectual i els seus familiars a càrrec i que contempli les seves particularitats.
La situació d’incertesa davant de com es produirà el desconfinament progressiu està causant preocupació i angoixa en les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual. La incorporació del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual a escoles, serveis socials i assistencials ha de ser prioritària i no pot esperar, com s’apunta, fins a la tercera fase, deixant les persones amb discapacitat i les seves famílies desemparades, mentre sí que es posen en marxa activitats d’oci.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, les persones amb discapacitat són més vulnerables davant un possible contagi del coronavirus i això cal tenir-ho en compte a l’hora de gestionar la seva incorporació als serveis. Per aquest motiu, els familiars demanen un protocol específic que garanteixi que les entitats rebin la dotació de materials de protecció necessaris, així com que es puguin fer tests de detecció, tant a les persones ateses com als professionals que els cuiden i familiars i persones que conviuen al mateix domicili.
Les persones amb discapacitat necessiten una atenció específica i mentre no es puguin incorporar als seus serveis els familiars que els tenen a càrrec no poden deixar-los sols per anar a treballar, per això les famílies reclamen un permís laboral retribuït per poder continuar cuidant el seu familiar sense perdre el sou, fins que aquest pugui tornar al seu servei.
Les famílies del sector també demanen que s’agilitzi l’accés a un ingrés mínim vital o a una prestació similar, compatible amb l’ocupació, per a famílies amb nivells de renda baixos per tal que puguin fer front a les seves necessitats afegides de suport, que suposen un sobre cost econòmic.
D’altra banda, la majoria de les persones amb discapacitat intel·lectual no entenen l’aïllament i, per aquest motiu, es demana que els hospitals de referència estiguin preparats per atendre aquest col·lectiu, així com habilitar espais adequats amb una normativa sanitària adaptada a la seva realitat com, per exemple, amb espais més oberts o la presència de familiars. També caldria impulsar un protocol d’acompanyament psicològic i emocional durant i després del confinament per les famílies i persones ateses, així com comptar amb assessorament jurídic i fiscal per possibles dubtes davant problemes que es derivin d’aquesta situació.
Els familiars denuncien haver-se sentit desatesos per part de les administracions, tant pel que fa a la demanda de material de protecció i tests necessaris, com pel que fa a l’accés a una informació clara i específica davant la gestió de la crisi sanitària en relació al sector de la discapacitat.
