Sí, estic molt content, està tenint molta audiència i fa il·lusió.
- Com et va sortir l’oportunitat de presentar el programa?
M’ho va proposar el director, en David Fonseca, de la productora
La Kaseta. Em va conèixer quan vaig sortir fa anys en un reportatge del programa "Entre Línies" de TV3, i des de llavors m'ha anat seguint i em va fer aquesta proposta, que no m'esperava.
- Et va costar decidir-te a acceptar ser el presentador?
Sí, em va costar decidir-me, m’ho vaig pensar i al final vaig dir que sí que volia fer-ho. La família tota la vida m’ha ajudat i m’estimen molt, i em van animar a fer el programa.
- Què ha estat per tu el més difícil de posar-te davant d’una càmera?
No hi ha res fàcil, però he pogut ser capaç de posar-me davant de la càmera. He comptat amb l’ajuda de les persones de La Kaseta, que m’han ensenyat com fer-ho, m'han donat consells per no posar-me nerviós. Per exemple, em deien que parlés com ho faig jo, que pensés que estava sol sense la càmera al davant, i que mirés als ulls de les persones que hagués d'entrevistar.
- Què t’ha agradat més de fer el programa? I què t’ha costat més?
M’ha agradat conèixer gent ben diferent. Per exemple em va sorprendre en Valerio, que és una persona que ha viscut al carrer i que després ha pogut refer la seva vida. Em va impressionar que em va ensenyar el lloc on havia viscut. I potser l’entrevista que em va costar més va ser la de la cuinera Carme Ruscalleda perquè em vaig posar molt nerviós. Ella parla molt ràpid, i dona moltes instruccions seguides en poc temps, i em vaig col·lapsar i vam haver d’aturar la gravació. Però després em vaig calmar i vam poder continuar.
- Qui t’ha fet més il·lusió entrevistar?
El futbolista i entrenador Xavi Hernàndez, que a mi m’agrada molt. Vam compartir un dia a casa seva i va estar molt bé, em va explicar moltes coses. Ell em va ensenyar tècniques de futbol i jo a ell de natació, a la seva piscina, ja sabeu que jo abans nedava i vaig fer
competicions amb el Club CAR i després amb l'Escola esportiva ACELL i se’m donava força bé.
- I quina experiència o situació de les que has viscut al programa t’ha agradat més?
El que em va agradar més va ser poder pujar a l’escenari en un concert dels Catarres, grup que a mi m’agrada molt. No estava preparat, em van fer una sorpresa i va ser emocionant. M’ho vaig passar molt bé!
- Tu fa molts anys que treballes a la Creu Roja. Què t’han dit a la feina del programa?
Sí, hi treballo fent atenció al públic, contesto el telèfon i faig feines de neteja. A la feina estan molt contents que faci el programa, tothom em vol veure i em ve a dir coses. És que soc l’únic treballador de Creu Roja que ha presentat un programa a la tele!
- Has pogut compaginar bé la gravació del programa amb la feina?
Sí. A la Creu Roja hi treballo als matins, i vaig poder fer el programa a les tardes. Hi vam dedicar moltes hores, les gravacions van durar uns sis mesos.
- A la Creu Roja comptes amb el suport d'Eina, de Sant Tomàs. Què ha suposat per tu aquest suport?
A Eina ens ajuden a trobar un lloc de feina i ens preparen per treballar: fan cursos. I m'han ajudat molt perquè m'han preparat material i cursets, i també em fan seguiment de la feina setmanal. L'Estibaliz m'ha fet suport, m'ha ajudat, ha estat amb mi. Quan tinc un problema a la feina o si estic angoixat, m'ajuda a parlar. A més, un cop al mes ella fa una reunió amb Creu Roja per avaluar la meva feina… Està sempre pendent de mi i em tracta molt bé.
L'Eloi amb l'Estibaliz Fuentes, el seu referent a Eina
- Tu vas estudiar a l’Estel. Què li diries a un alumne de l’Estel que li faci il·lusió fer el mateix que tu i presentar un programa de televisió?
Jo li diria que tothom pot fer un programa, tothom som persones capaces. Per aconseguir allò que ens proposem, jo el que recomano és dedicar-hi molt d’esforç, tenir moltes ganes de treballar, tenir il·lusió i ser curiós.
- Com va anar veure l’estrena del programa a la pantalla gegant que vau posar al Seminari de Vic?
Va anar molt bé, va ser molt maco, va venir molta gent, l'equip del programa, amics i família, i ho vam poder veure tots junts.
- Després de sortir per la tele ja et reconeixen pel carrer? Com ho portes?
A mi m’agrada. Ja m’he trobat algunes persones que veig que em reconeixen i algunes se m’acosten i em diuen “sé qui ets” o “t’he vist a la tele” i em diuen que han vist el programa i que els ha agradat. Això fa il·lusió.
- T’agradaria afegir alguna cosa més?
Sí, recomano a totes les persones de Sant Tomàs que mirin el programa “Per què volen els avions?”, que crec que els agradarà, i que sempre es facin preguntes i tinguin ganes de descobrir coses.
I voldria afegir que m’agradaria molt poder fer una segona temporada del programa perquè jo continuo fent-me moltes preguntes i m’agradaria seguir buscant respostes.
Moltes gràcies per l’entrevista, Eloi, i molta sort!!
