Les pantalles a la primera infància, quart article del Tris Tras al Reclam

"Les pantalles a la primera infància" és el títol del quart article de la col·laboració del CDIAP Tris Tras de Sant Tomàs amb la revista Reclam, en la secció "Papis i mamis" sobre temes d'interès relacionats amb els infants. L'autora és la psicòloga Anna Salvans i en l'article, que es va publicar el 17 de desembre, ens dona consells útils per ajudar els menuts a gestionar les pantalles. Us el reproduïm a continuació.

Les pantalles a la primera infància

Cada cop els infants reclamen més temps per estar davant la tele o el mòbil i, sense gairebé adonar-nos-en, els estem generant certa dependència d’aquests aparells.

Els adults som els responsables de controlar l’ús que fan els infants de les pantalles, i això passa per marcar unes normes, proposar alternatives i, sovint, aguantar una rebequeria. El problema apareix quan la pantalla es converteix en la seva joguina preferida i en fan un ús abusiu.

Per què l’infant deixa ràpidament les joguines i no es cansa mai de les pantalles? La resposta està al nostre cervell: la dopamina. És l’hormona de la felicitat i la recompensa, fa que l’experiència sigui agradable. Però també és la culpable de les addiccions. Per això, ens trobem amb infants petits que mostren símptomes d’addicció a les pantalles: reclamen constantment el mòbil i si l’adult no els l’ofereix, la seva resposta sol ser agressiva. A més, comporta dificultats en el desenvolupament, ja que els infants tenen menys necessitat de jugar i comunicar-se. Per tant, el seu llenguatge, les habilitats socials, la concentració, la conducta i el dormir es poden veure greument afectats.

Per això, la majoria d’experts coincideixen que els infants de 0 a 3 anys no haurien d’estar exposats a les pantalles.

Com a adults podem fer moltes coses per canviar aquesta situació. Quin ús en fem, nosaltres? Al tren tenim el mòbil a la mà, estem dinant amb amics amb el mòbil a la taula, o estem al sofà amb els nostres fills i no parem de contestar missatges. Per tant, el primer pas és allunyar-nos de les pantalles i recuperar altres interessos quan estem tots junts:

· Gaudir dels àpats amb la família.

· Dedicar estones de joc al nostre fill/a.

· Evitar consultar el mòbil quan estem amb els infants.

· Dedicar temps a parlar amb els nostres infants.

· Evitar qualsevol pantalla una hora abans d’anar a dormir.

En cas que els deixem que mirin una estona la televisió, principalment a partir del 2-3 anys, haurien de ser programes adequats a la seva edat. En el cas que utilitzin tauletes i aplicacions, hauria der ser una estona de joc compartit amb nosaltres, no pas deixar-los l’aparell perquè nosaltres puguem fer una altra cosa.


Anna Salvans Santigosa
Psicòloga del CDIAP Tris Tras

El joc infantil, tercer article del Tris Tras al Reclam

El tercer article de la col·laboració del CDIAP Tris Tras de Sant Tomàs amb la revista Reclam, en la secció "Papis i mamis" sobre temes d'interès relacionats amb els infants, es va publicar el 10 de desembre. En aquest cas l'autora és la pedagoga Mercè Erra i tracta sobre el joc dels nens i nenes. Us el reproduïm a continuació.

El joc infantil


El joc ha estat present al llarg de la història, en totes les cultures i es practica al llarg de la vida. Jugar és un dret fonamental dels infants.

És molt important pel seu creixement, estimula les habilitats cognitives i permet que es desenvolupin emocionalment i socialment i potencia la seva imaginació i capacitat creativa. És una font d’aprenentatge.

Tot jugant. l’infant explora, coneix el seu entorn i s’hi relaciona, en gaudeix i aprèn a resoldre problemes.

Els primers anys de vida, els nadons descobreixen el món a través dels sentits, el moviment i la interacció; és el joc funcional, que consisteix a repetir una i vegada i una altra una acció pel pur plaer d’obtenir el resultat immediat. És l’hora d’experimentar. També són molt importants els jocs de falda i les estones de complicitat explicant contes, que esdevenen moments màgics.

A partir de 2 anys representen accions de la vida real. És quan els infants es transformen en un personatge, fan veure que són algú altre i utilitzen qualsevol objecte per fer-ho, per exemple, quan l’escombra es converteix en un cavall. És el joc simbòlic. A partir dels 6 anys s’inicien amb el joc de regles.

Observant el joc es pot valorar el progrés i l’evolució de l’infant, es poden identificar possibles dificultats i incidir-hi precoçment.

Per jugar es necessiten ganes i imaginació. No cal tenir ni comprar moltes joguines, les podem construir amb materials casolans o reciclats i que l’infant investigui i creï, per exemple, a partir d’una capsa de cartró o d’una tela.

Compartir temps de joc amb els vostres fills és el millor regal. Junts, aprendreu i enfortireu vincles afectius.


Mercè Erra Pallarols
Pedagoga del CDIAP Tris Tras

El trastorn de l’espectre autista, segon article del Tris Tras al Reclam

El segon article de la col·laboració del CDIAP Tris Tras de Sant Tomàs amb la revista Reclam, en la secció "Papis i mamis" sobre temes d'interès relacionats amb els infants es va publicar el 26 de novembre. En aquest cas el signa la psicòloga Mireia Martín i tracta del trastorn de l'espectre autista. Us el reproduïm a continuació.

El trastorn de l’espectre autista

En els darrers anys, hi ha hagut un augment significatiu de diagnòstics del trastorn de l’espectre autista (TEA).

El TEA és un trastorn neurobiològic del desenvolupament que es manifesta durant els tres primers anys de vida, en diferents contexts i que perdurarà al llarg del cicle vital.

Presenta símptomes en dues àrees:

• Alteracions en la comunicació i en la interacció social.
• Conductes o interessos repetitius.

La majoria dels infants amb TEA presenten símptomes abans dels dos anys. Però és entre els 24 i els 36 mesos en què els signes d’alerta es fan més evidents. Hi ha molta variabilitat en la seva presentació. 

Els més comuns són:

• Irritabilitat o passivitat extremes, o bé rebequeries sense motiu aparent.
  
• Evita mirar als ulls.
  
• Poc somriure social.
  
• No sempre respon quan se’l crida pel seu nom.
  
• En molts casos no parla o comença a parlar tard.
  
• Utilitza pocs gestos.
  
• No mostra interès pels altres nens i tendeix a jugar sol.
  
• Moviments i sons repetitius (caminar de puntetes, gira objectes...). 
  
• Repeteix paraules que diem o bé que ha sentit en altres moments.
  
• No assenyala, utilitza l’adult com a instrument (li agafa la mà i el porta cap a l’objecte).
  
• Marcada preferència per algun objecte o joc concret. El joc és repetitiu i poc imaginatiu.
• Reaccions exagerades a alguns estímuls sensorials (sorolls, tallar ungles i cabells...).

Si el vostre fill/a presenta diversos signes d’aquests, ho podeu comentar amb el vostre pediatre o a l’escola.

Contes que parlen del TEA:

• La Marina, una superheroïna diferent, de Martín, S. i Rius, L. Ed. Octaedro
  
• En Marc i els superherois, de Martín, S. i Rius, L. Ed. Octaedro
  
• Em vols conèixer? Autisme, de Galera, A. i del Río, C. Ed. Salvatella

Mireia Martin Ramos
Psicòloga del CDIAP Tris Tras

Parlar sobre la mort als infants, primer article del Tris Tras al Reclam

El CDIAP Tris Tras de Sant Tomàs i el gratuït comarcal Reclam han iniciat una col·laboració des del número del 29 d'octubre, amb la qual s'aniran publicant articles escrits per professionals del Tris Tras en la secció "Papis i mamis" sobre temes d'interès relacionats amb els infants. 

En la primera col·laboració, la psicòloga Marta Parareda ha escrit un article sobre com parlar de la mort amb els infants, que us reproduïm a continuació.

Parlar sobre la mort als infants


Hi ha diverses estratègies per ajudar l’infant a passar el dol

És bo parlar de la mort als fills perquè és un fet que haurem de viure tots al llarg de la vida. Sovint és més fàcil parlar del tema quan ha mort algun animal domèstic o alguna persona coneguda però no propera. Així l’adult i l’infant poden parlar d’allò que pensen o senten sense una implicació emocional intensa.

Abans dels 5 anys els infants confonen realitat i fantasia i no tenen adquirit el concepte de la mort com a final de la vida. Els personatges de les seves historietes cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé. Això fa que encara que se li hagi explicat a un infant que l’avi és mort continuï preguntant per ell. Només amb el temps i a mesura que l’avi no aparegui entendrà que l’avi no tornarà.

La comunicació de la mort d’una persona estimada l’heu de fer els pares o algú que tingui molta vinculació amb l’infant. Busqueu un lloc tranquil i acollidor, com la seva habitació.

Utilitzeu un llenguatge planer. No tingueu por d’utilitzar la paraula “mort” i expliqueu la situació amb exemples que pugui comprendre. És important contestar les preguntes amb la informació justa i necessària, de manera que la pugui assimilar. No expliqueu mentides com que la persona morta ha marxat de viatge, això no l’ajudarà. Hi ha diverses estratègies per ajudar l’infant a passar el dol, com mirar fotos, fer un dibuix o crear una capsa de tresors relacionats amb la persona que s’ha mort. Doneu-li espai i temps perquè faci totes les preguntes que necessiti i pugui expressar com es sent. La reacció emocional dels infants és molt variable, però el més important és que se sentin escoltats i acompanyats.

Els adults ens podem ajudar de contes per parlar de la mort:

‑ Una capsa de colors vius, Teresa Blanch. Editorial Baula.
‑ El Joan ha mort, Itziar Fernández. Pagès Editors.


  Marta Parareda Vila
  Psicòloga del CDIAP Tris Tras