Comiat Quico

Quico, perquè enganyar-nos... la veritat és que et trobarem molt a faltar. Eres una persona discreta i senzilla, dues qualitats que francament t'han fet molt entranyable. Però també cal dir que en una part molt amagada, a la que hi podies accedir si tenies la gran sort de compartir temps amb tu... hi podies descobrir un Quico molt divertit, juganer i perquè no dir-ho... una mica malxinat, sempre escrit en el millor sentit de la paraula i amb tot l'afecte del món, que ens feia sorprendre i riure cada dia. Només calia estar atent i donar-te el teu espai.

Sempre ens va agradar la teva manera de ser, has set únic.

En fi, amic, company, amb tot això et volem dir que senzillament t'enyorarem molt.

Comiat Esther

Esther,

Són uns dies molt durs per tothom, tancats a casa i lluny de moltes persones que estimem, però encara és més dur saber que quan tornem al nostre dia a dia ja no serà el mateix sense tu. És molt difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi.

Quants records i quantes anècdotes ens has deixat. Trobarem a faltar massa coses de tu... La teva mirada i el teu somriure ple de punyeteria quan demanaves alguna cosa que sabies que no podia ser. Els teus repetits moviments a l'obrir i tancar les portes, al penjar la bata, al posar-te les ulleres. Quan per a tu el temps semblava que es parava i nosaltres només podíem esperar. Mirar una vegada rere l'altra la pel·lícula "Grease" que sempre ens demanaves. L'alegria que ens donaves cada vegada que plovia quan obries el teu paraigua i ens cantaves "Singing in the rain". Com llegies cada dia en veu alta el menú i ratllaves el dia del calendari preguntant si aquella persona que feia anys havia portat galetes per celebrar-ho. El rosa fúcsia de les teves ungles i el perfum de color verd que tant t'agradava quan fèiem Mima't. La puntualitat i insistència en què sempre demanaves per anar a dinar o a les 5 de la tarda quan tocava anar al vestuari. La goma de cabell amb una floreta que cada dia ens donaves perquè et pentinéssim per marxar cap a casa ben guapa. La claredat en què demanaves les coses que volies. Les teves històries esbojarrades que tant ens feien riure... i tantes i tantes altres coses que sempre recordarem de tu.

Has marxat amb un somriure, amb simplicitat, sense fer soroll. Gràcies per tots els grans i petits moments que ens has regalat i per fer-te estimar tant!

Els teus companys i companyes del Centre Ocupacional

Comiat Marc Anglada

Marc,

Al Centre Ocupacional estem tristes i tristos, trobarem a faltar: la teva bufanda quan guanyava el Barça, haver de posar cançons de Sau i Els Pets a les festes perquè ens poguessis fer els “solos” de guitarra, la teva resposta “d'una mica, no gaire” quan et demanàvem com et trobaves quan veiem que no estaves fi, les teves pessigolles pels passadissos, estirar-nos de la roba, prendre'ns les coses de la butxaca i el teu somriure trapella quan ho feies, haver-te de canviar el menjar quan hi havia calamars a la romana, haver-te de controlar quan jugaves a futbol perquè no et cansessis més del compte, sentir els teus “ets pezada” quan et dèiem alguna cosa que no t'agradava, la llauna de Coca Cola sempre que anàvem a fer el got, les teves obres de teatre amb l'Alfons, el teu gran amic, quan pel teu aniversari sempre ens explicaves que ho havies celebrat amb un “vermut esplèndid”.

D'un temps ençà havies deixat de fer alguna d'aquestes coses, però el somriure i les teves ganes de jugar continuaven. Malgrat la teva tossuderia t'has fet estimar i sempre recordarem els bons moments.

"Només si em sento orgullós de ser com sóc, puc ser autèntic i genuí" Oscar Wilde.

Comiat Inés Sillero

Han passat ja uns dies des que vam conèixer la trista notícia de la mort de la Inés Sillero. Just abans de marxar de vacances de Nadal ens vam acomiadar, però res ens feia pensar que aquell adéu era per sempre.

Fa molts anys que formava part de l’Associació Sant Tomàs, és per això que sempre tindrem presents els bons moments que vam compartir amb ella. Bona companya, treballadora i sobretot el bon cor que tenia ha fet que ens deixés un gran i inesperat buit.

Des d’aquí només podem estar agraïts per haver pogut compartir tot aquest temps amb ella.

Sempre la recordarem.

En Lluís Tió, usuari del Centre Ocupacional, deixa l’Associació Sant Tomàs per anar a viure a la Residència el Nadal.

Pels que no ho sapigueu, la família d’en Lluís és una de les fundadores de la nostra entitat i han escrit una emotiva carta en nom seu per acomiadar-se de l’Associació Sant Tomàs. Us deixem la carta per si voleu conèixer la vida d’en Lluís i per tant l’història de Sant Tomàs! Et desitgem molt sort en la teva nova etapa!

Cliqueu aquí per llegir la carta!